Mostrar Menú

"Entre l'infern i la glòria", d'Àlvar Valls, guanya el vint-i-unè premi Amat-Piniella

El premi, convocat per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2019 i la tardor de 2020. El lliurament ha tingut lloc avui, 13 d’abril, a les set de la tarda, a l’Auditori de la Plana de l’Om. L’escriptor Àlvar Valls, que actualment viu a Andorra, s’ha endut els 2.000€ del premi i l’escultura de Ramon Oms que fa de guardó.

La novel·la Entre l’infern i la glòria (Ed.1984, 2020), d’Àlvar Valls, ha resultat guanyadora de la vint-i-unena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració dela Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

 

L’acte, obert a tothom, havia de tenir lloc al febrer, emmarcat dins dela Festade la Llum. Finalment, a causa de la situació sanitària, es va haver de posposar fins avui, i, com cada any, s’ha realitzat a l’Auditori de la Plana de l’Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per la projecció d’un audiovisual realitzat per Oriol Segon que repassava, d’una manera molt personal, les tres obres finalistes a partir de la lectura d’un fragment de cadascuna per part dels propis autors.

 

Tot seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat, format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada i Anna Vilajosana, que ha decidit, per unanimitat, atorgar el premi a l’obra Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls. L’escriptor, que actualment viu a Andorra, ha pogut ser present a Manresa per recollir el guardó i s’ha endut els 2.000€ del premi i l’escultura del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d’enguany, entre les quals, a més de la guanyadora, hi havia Tots els camins, de Joan Francesc Mira i Reis del món, de Sebastià Alzamora. L’acte s’ha pogut seguir pel canal de YouTube de Manresa Cultura.

 

 

El guanyador

Àlvar Valls va néixer a Barcelona l’any 1947. Des del 1979 resideix a Andorra. Tot i la seva formació en el peritatge mercantil i l’economia, sempre s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua (el 1967 ja feia de professor de català en els cursos d’Òmnium) i la correcció de textos. Ha col·laborat en diferents mitjans escrits, com Tele-Estel, Serra d’Or, El Diari d’Andorra o El Temps. Ha traduït una setantena d’obres del francès, de l’italià, del castellà o de l’anglès. Ha publicat alguns llibres de poesia, com ara El carro de la brossa (Premi Amadeu Oller, 1968); assaig, com Al cap dels anys: militància, presó, exili (1970-1998); i dues novel·les: El dinovè protocol (2019) i Entre l’infern i la glòria, escrita després de quinze anys de documentar-se sobre la figura de mossèn Cinto.

 

Entre l’infern i la glòria

Es tracta d’una novel·la que narra la vida i l’obra d’un dels principals escriptors catalans de tots els temps, Jacint Verdaguer. L’autor hi retrata una vida que per al seu protagonista va ser un infern i alhora un doble procés d’ascensió a la glòria: la terrenal del poeta i la celestial a què aspirava el sacerdot.

Valls construeix, amb paciència i ambició, una trama que repassa la trajectòria vital, religiosa i literària de Verdaguer, a la vegada que recrea, paral·lelament i amb tota la precisió possible, els últims divuit dies en la vida del poeta, postrat al llit i envoltat d’amics i parents que conspiren per aconseguir quedar-se amb l’administració del seu llegat. Àlvar Valls completa una biografia molt ben documentada i extensa del protagonista i, alhora, capta i aprofundeix en la complexitat i les contradiccions del personatge, en les circumstàncies que el van portar a escriure joies com Canigó, Flors del Calvari o En defensa pròpia. Hi ha una trama plena d’intrigues, passió, interessos, traïcions... i també molta poesia. Hi ha un repàs biogràfic complet i molt ben documentat. Hi ha el retrat fidel i creïble d’una època. I hi ha un excel·lent treball de llenguatge. Entre l’infern i la glòria es pot llegir com una completa biografia novel·lada, però també com una novel·la històrica molt ben documentada, o com una novel·la de personatge amb una trama que no està exempta de tensió narrativa, i que pot interessar qualsevol lector.

El jurat del Premi Amat Piniella n’ha destacat l’ambició i la qualitat literàries, el treball de llenguatge i la monumental aportació al coneixement de la figura de Jacint Verdaguer.

 

 

Història del premi

 

L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

 

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.

 

 

Palmarès

 

Primera etapa (obra inèdita):

 

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna

 

Segona etapa (obra publicada):

 

2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna

2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa

2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa

2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984

2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries

2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L’Albí

2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino

2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa

2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa

2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries

2017: Martí Domínguez, La sega, Proa

2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa

2019: Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa

2020: Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem, Club Editor

2021: Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria, 1984

 

 

Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella

 

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

 

A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.